Components de la programació

•  Nom i grup d'infants al qual es destina

Presentem la unitat didàctica: “NYAM, NYAM, BO I SA”, per al Primer cicle d'educació infantil (de 0 a 3 anys).

Aquesta unitat va dirigida al grup d'infants de l'aula de P-2, que tenen entre 2 i 3 anys.

 

• Objectius d'aprenentatge – (Tercer nivell de concreció)
  

Concreció dels objectius des del primer nivell fins al tercer:

Àrea1: Descoberta d'un mateix i dels altres

 

Objectius de cicle (Primer nivell de concreció)	Objectius de centre (PPC) (Segon nivell de concreció)	Objectius d'aprenentatge (Tercer nivell de concreció)
1. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.	1. Establir relacions afectives positives amb els adults i els infants del seu entorn.	1.1. Expressar les pròpies emocions i sentiments. 1.2. Gaudir de les activitats proposades.
2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.	2. Adquirir comportaments socials que permetin mantenir bones relacions amb els altres.	2.1 Reconèixer i respectar les normes que es plantegen en les activitats proposades. 2.2 Tenir cura dels espais,els objectes i els materials. 2.3 Respectar els companys i els educadors/es.

Objectius d'aprenentatge	Capacitats
	1	2	3	4	5	6	7	8	9
1.1 Expressar les pròpies emocions i sentiments.	X	X						X	X
1.2 Gaudir de les activitats proposades.	X				X				X
2.1 Reconèixer i respectar les normes que es plantegen en les activitats proposades.								X	X
2.2 Tenir cura dels espais ,els objectes i els materials.		X			X			X	X
2.3 Respectar els companys i els educadors/es.		X			X			X	X

 

Àrea 2: Descoberta de l' entorn

Objectius de cicle (Primer nivell de concreció)	Objectius de centre (PPC) (Segon nivell de concreció)	Objectius d'aprenentatge (Tercer nivell de concreció)
3. Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d'alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.	3. Progressar en l'adquisició d'hàbits saludables respecte l'alimentació.	3.1 Participar activament en les estones prèvies i posteriors a les rutines d'alimentació: (rentar mans, posar-se i treure pitet, col·laborar en parar i desparar taula). 3.2 Mostrar interès per tastar nous aliments i textures. 3.3 Identificar els aliments que es mengen.

4. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l'organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.

4. Observar els canvis que es produeixen en relació als aliments, cultivats i/o cuinats. 5. Explorar les característiques dels diferents objectes i elements relacionats amb els aliments. 6. Mostrar iniciativa en les activitats proposades.

4.1 Observar les característiques canviants de les verdures i fruites cultivades. 5.1 Iniciar-se en l'experimentació amb aliments (olorar, tocar, tastar, sentir, escoltar). 5.2 Identificar i/o reconèixer els elements que utilitzem per manipular els aliments. 5.3 Utilitzar correctament els estris que utilitzem per manipular els aliments. 6.1 Participar amb iniciativa en les activitats d'experimentació i manipulació. 6.2 Mostrar interès en les activitats proposades.

Objectius d'aprenentatge	Capacitats
	1	2	3	4	5	6	7	8	9
3.1 Participar activament en les estones prèvies i posteriors a les rutines d'alimentació: (rentar mans, posar-se i treure pitet, col·laborar en parar i desparar taula).	X		X			X	X		X
3.2 Mostrar interès per tastar nous aliments i textures.			X			X	X
3.3 Identificar els aliments que es mengen.				X		X
4.1 Observar les característiques canviants de les verdures i fruites cultivades.				X		X
5.1 Iniciar-se en l'experimentació amb aliments (olorar, tocar, tastar, sentir, escoltar).						X	X
5.2 Identificar i/o reconèixer els elements que utilitzem per manipular els aliments.				X		X	X
5.3 Utilitzar correctament els estris que utilitzem per manipular els aliments.			X			X	X
6.1 Participar amb iniciativa en les activitats d'experimentació i manipulació.			X					X	X
6.2 Mostrar interès en les activitats proposades.			X					X	X

Àrea 3: Comunicació i llenguatges

Objectius de cicle (Primer nivell de concreció)	Objectius de centre (PPC) (Segon nivell de concreció)	Objectius d'aprenentatge (Tercer nivell de concreció)
5.- Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.	7. Comprendre i entendre el significat dels missatges expressats verbalment. 8. Adquirir nou vocabulari relacionat amb l'alimentació sana i saludable. 9. Saber esperar i mantenir l'atenció en una situació comunicativa. 10. Esforçar-se per fer-se entendre utilitzant diferents llenguatges.	7.1 Manifestar gust o disgust en tastar un nou aliment. 8.1 Identificar i reconèixer verdures i fruites. Ampliar vocabulari relacionat amb els aliments. 9.1 Afavorir l'atenció i l'escolta en petites converses grupals.

Objectius d'aprenentatge	Capacitats
	1	2	3	4	5	6	7	8	9
7.1 Manifestar gust o disgust en tastar un nou aliment.					X	X
8.1 Identificar i reconèixer verdures i fruites. Ampliar vocabulari relacionat amb els aliments.				X	X	X
9.1 Afavorir l'atenció i l'escolta en petites converses grupals.					X			X	X

• Continguts de la unitat didàctica

Concreció i definició dels continguts de la unitat didàctica (conceptuals, procedimentals i actitudinals):
 

Continguts de la unitat didàctica
Àrea 1: descoberta d'un mateix i dels altres	Àrea 2: Descoberta de l'enton	Ârea 3: comunicació i Llenguatges
- Continguts conceptuals: 1. Confiança en les diverses possibilitats i limitacions en el propi cos. 2. Iniciació en les nocions temporals i espacials. - Continguts procedimentals: 3. Expressió verbal i gestual dels propis sentiments i emocions. 4. Reconeixement de les rutines i hàbits d'alimentació. - Continguts actitudinals: 5. Esforç per portar a terme de manera autònoma les activitats d'alimentació. 6. Satisfacció en la relació amb els altres. 7. Satisfacció en la descoberta de les possibilitats d'un mateix 8. Col·laborar amb els companys/es	- Continguts conceptuals: 1. Descoberta d'aliments de temporada en relació a la fruita i verdura - Continguts procedimentals: 2. Exploració i manipulació de les fruites i verdures treballades 3. Reconeixement dels canvis que es produeixen a l'hort. 4. Descoberta de nous sabors i textures - Continguts actitudinals: 5. Respecte per les normes marcades per l'educador/a 6. Interès per participar en les activitats proposades 7. Cura i respecte del material	- Continguts conceptuals: 1. Coneixement de nou vocabulari relacionat amb l'hort, verdures, fruites i hàbits d'alimentació - Continguts procedimentals: 2. Comunicació i expressió mitjançant diferents llenguatges: oral, plàstic, gestual, musical i matemàtic. - Continguts actitudinals: 3. Expressió d'afecte i respecte cap un mateix i els demés 4. Iniciativa per demanar ajuda

 

• Metodologia

La pràctica educativa en l'educació infantil permet diferents enfocaments metodològics, però en les orientacions que recull el currículum de l'etapa es prioritzen totes aquelles actuacions que tenen a veure amb la concepció constructivista de l'aprenentatge.

Els principis metodològics són:

1. Atenció a la diversitat: És important constatar que cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament. Hem de garantir la possibilitat de participació igualitària a tots els infants del grup, respectant les seves individualitats, les seves característiques físiques, psíquiques, socials, culturals. Segons aquestes consideracions a l'hora de programar hauríem de tenir presents:

-Respectar les diferències dels infants realitzant programacions obertes i flexibles.

-Plantejar l'activitat en l'aula amb la finalitat d'assegurar el benestar i desenvolupament harmònic i equilibrat.

-Plantejar activitats que responguin a diferents interessos i permetin treballar a diferents nivells, tenint sempre en compte la curiositat i interès dels alumnes.

-Oferir oportunitats múltiples i variades d'aprenentatge.

2. L'aprenentatge significatiu: Per arribar a l'aprenentatge significatiu serà necessari motivar els infants i afavorir nous esquemes de coneixements.

Els aprenentatges dels alumnes han d’estar connectats amb els coneixements previs que tenen, perquè les tasques que duen a terme tenen sentit quan les relacionen amb el que ja saben. Cal tenir en compte que per afavorir la construcció d’aprenentatges significatius les activitats que es proposen han de ser motivadores i interessants: això ho aconseguirem mitjançant propostes lúdiques i activitats al voltant de les rutines diàries. Quan l'infant és capaç d'utilitzar els coneixements adquirits en un altre context d'una manera funcional, es diu que s'ha arribat a un aprenentatge significatiu.

3. Enfocament globalitzador: Aquest enfocament ens permet aproximar als infants allò que han d'aprendre des d'una perspectiva integrada i diversa, abordant les experiències d'aprenentatge de manera global, proposant activitats que relacionin continguts de diversos tipus i diverses àrees de coneixement, i també activitats que establirem a partir dels interessos dels infants.

Si analitzem les prescripcions establertes en el currículum d'educació infantil al respecte, ens adonem que l'aspecte globalitzador fa referència a tres aspectes diferenciats:

3.1. Al concepte d'etapes com a adquisició de capacitats.

3.2. Per activitats globalitzades com poden ser les activitats de la vida quotidiana i les activitats de joc i aprenentatge. Les rutines o activitats de la vida quotidiana seran presents al llarg de tota la programació i oferiran a l'infant l'adquisició d'hàbits i la seguretat que necessita per tal de saber el que ve a continuació i ser cada vegada més autònom, ja que és un dels principals objectius de les llars d'infants. Pel que fa a les activitats de joc i aprenentatge hem de considerar que per a la primera etapa de l'educació infantil és molt difícil separar el joc de les activitats. El joc és l'activitat fonamental de la vida dels infants a través del qual es descobreixen a si mateixos, exploren el seu entorn i fan les descobertes més importants quant a les relacions personals i socials.

3.3. Per la globalització de les àrees.

4. El clima de seguretat i confiança. És molt important crear un clima càlid i acollidor, de confiança, seguretat i respecte, afavorint les relacions i el creixement personal dels infants.

Els nens i nenes necessiten establir una relació personal, afectiva, de gran qualitat amb l’educador/a que els pugui transmetre la confiança, la seguretat i la tranquil·litat necessària perquè es puguin desenvolupar. També és important la relació amb els companys, la qual constitueix tant un objectiu educatiu (normes, convivència) com un recurs educatiu de primer ordre (fer les activitats junts, jugar, esperar el torn, conversar).

5. Joc i vida quotidiana: Les activitats es relacionen amb la vida de l'infant, són motivadores i significatives i tenen com a finalitat treballar els objectius mitjançant l'experimentació, la participació, l'experiència, l'interès i el gaudi. Estaran delimitades quant al temps i l'acció, creant uns ritmes que es repetiran de manera regular en el decurs del dia o de diferents dies. Això permetrà que l'infant els identifiqui i els prevegi, anticipant-se al que succeirà, proporcionant-li seguretat i confiança.

La vida quotidiana és l'eix organitzador de l'acció educativa, ajudant a:

- Satisfer les necessitats bàsiques d'aquestes edats, dintre d'un ambient (espais, materials, temps, ..) ric i estimulant.
- Convidar a desenvolupar la seva capacitat d'actuar i descobrir el món que els envolta.
- Assolir progressivament autonomia i independència.
- Generar contextos de relació-interacció, propiciant la seguretat afectiva necessària per als infants i recolzant la seva progressiva ampliació dins del món social i relacional.
- Recolzar la relació, participació, i comunicació activa amb les famílies, establint mecanismes àgils i de relació quotidians que facilitin compartir l'educació i el creixement dels menuts.
- Assumir i afavorir la diversitat individual, cultural i social.

•   Activitats: seqüència didàctica i proposta d'activitats

Seqüència didàctica:

Activitat d'avaluació inicial: Activitat 1: «El cicle dels vegetals» (Elisabet)

Activitats de desenvolupament: Activitat 2: «Fruita i sucs per esmorzar!» (Verònica) Activitat 3: «La piràmide alimentària» (Sandra) Activitat 4: «Tastem els productes de l'hort» (Montse) Activitat 5: «Anem al mercat» (Dolors)

Activitat de síntesi: Activitat 6: «Les fruites i les verdures se'n van al teatre» (Alícia).

Activitat 1: «El cicle dels vegetals»

Activitat d'avaluació inicial amb la que coneixerem quins coneixements previs tenen els infants de l'aula sobre l'entorn de l'hort, els vegetals que hi creixen, com és el sòl del nostre hort, quins objectes (pales, rasclets, forquilles, testos) serveixen per cultivar, quines plantes hi ha, com tenen les fulles aquestes plantes, com creixen les arrels i com són, com són les fulles, com són les llavors de les plantes.

Entre tots escollirem unes plantes, que es puguin cuidar i manipular fàcilment i que en puguem observar la llavor. Aquestes plantes han de tenir un temps de germinació relativament ràpid, per exemple, podem plantar llenties o raves, per poder veure com si l'anem observant cada setmana i tenint cura de la terra que hi posem i ens recordem de regar-la cada dos dies una micona, les nostres plantes va creixent. Podem recollir en una llibreta les observacions que anem fent de les plantes cada setmana i així podrem veure tot una sèrie de canvis al llarg del temps que ens mostraran tot el que han crescut les nostres plantes gràcies a la nostra dedicació. 

 

Activitat 2: «Fruita i sucs per esmorzar!»

Activitat de desenvolupament de la unitat 11 «Nyam, Nyam, bo i sa», amb la que treballar la rutina de l'esmorzar.

L'esmorzar de cada dia a l'escola serà a base de de fruita fresca i/o sucs naturals. Seguirem una seqüencia en les diferents tasques: higiene (rentar mans), inici amb una cançó, presentació de les fruites del dia, pelar la fruita amb l'ajuda dels infants, separar grillons o tallar-la en trossets, i posar-la en un bol gran que els nens i nenes compartiran per repartir-se-la i menjar-se-la . Alguns dies portarem també un espremedor i/o liquadora a la classe per preparar amb els infants sucs de diferents fruites.

Activitat 3: «La piràmide alimentària»

En aquesta activitat, situada a la UD 11 «Nyam, Nyam, bo i sa», es tractarà la base de la alimentació d'una manera àgil i divertida, per tal que els infants es sentin motivats.

Es farà una piràmide en un mural i al costat de cada esglaó de la piràmide hi escriurem quants cops s'ha de menjar aquest tipus d'aliment al dia. Els infants, prèviament hauran pintat unes fruites, verdures i altres aliments de la piràmide que les educadores haurem dibuixat i retallat. Aquests dibuixos les anirem enganxant entre tots i veurem si s'ajusten a una piràmide alimentària equilibrada.

Activitat 4: «Tastem els productes de l'hort»

Aquesta activitat consisteix en introduir hortalisses fresques en l'alimentació dels infants. A l'hora de dinar com acompanyament i a l'hora de berenar tastant diferents textures d'un mateix producte.

Alguns aliments vindran de la cuina com el blat de moro, olives, pastanagues, cogombres,...i altres de l'hort cultivats i recollits per ells mateixos com tomàquets, enciams, carbassó,...La meva activitat es basarà en el dia a dia oferir amanida als infants i l'activitat avaluable serà a l'hora del berenar tastar diferents textures d'un mateix producte en aquest cas els tomàquets a trossos i sucat en el pa.

Activitat 5: «Visita al mercat»

Aquesta activitat situada a la UD 11 «Nyam, Nyam, bo i sa» consistirà en fer una sortida al mercat setmanal més proper de l'escola. Amb aquesta sortida es pretén que els infants s'inicien en la classificació dels diferents menjars mitjançant les diferents parades, els mostraren els productes exposats a les parades intentant que reconeguin aquells aliments que s'han treballat prèviament en les diferents activitats de la unitat podran veure, tocar i olorar diferents verdures i fruites, escoltaran les explicacions dels diferents botiguers, també podran fer preguntes i així s'iniciaran en conceptes i el vocabulari relacionat amb l'alimentació.

Activitat 6: «Les fruites i les verdures se'n van al teatre»

Aquesta activitat tancarà la seqüència didàctica de la unitat 11 «Nyam, Nyam, bo i sa».

L'activitat consisteix en fer una petita obra de teatre amb les fruites i verdures que els infants han anat coneixent al llarg de tota la unitat didàctica i que s'han anat presentant en les diferents activitats.

Els personatges de l'obra seran fruites i verdures que representaran una petita història relacionada amb la importància de menjar sa per a la nostra salut. Les fruites i verdures que s'utilitzaran per a la representació estaran fetes per els mateixos nens i nenes i els educadors/es. Per tant, la primera part d'aquesta activitat serà la de la creació dels personatges de l'obra. L'obra de teatre estarà representada pels educadors/es i convidarem a les famílies per tal que la gaudeixin amb als infants.

• Materials necessaris

Els materials que necessitarem, per portar a terme les activitats programades seran els que presentem a continuació classificats en: inventariable (durada mínima d'un any), fungible (que es consumeix en fer-lo servir), materials naturals i aliments:

MATERIAL INVENTARIABLE:

- Utensilis de jardineria: rasclets, pales, forquilles, tests, regadora, guants de jardineria.
- Utensilis de cuina: bols grans; ganivets d'adult i infantils de plàstic; gots; plats; forquilles; pinces;  ratllador. 
- Petits electrodomèstics: espremedor; liquadora. 
- Reproductor cd o mp3 i música en aquests formats. 
- Ordinador amb internet. 
- Tisores d'adult. 

- Teatre de titelles.

- Corda perquè els nens s'agafin (sortida).

MATERIAL FUNGIBLE:

- Llibreta. 

- Cartolines blanques i de colors.

- Folis. 

- Llapis i ceres de colors. 

- Retoladors. 

- Cinta adhesiva doble cara. 

- Pegament en barra. 

- Canyetes. 

- Tovallons de paper. 

- Sabó.

MATERIAL NATURAL:

- Llavors i plantes. 
- Terra i abonament.

ALIMENTS:

- Fruita fresca. 
- Hortalisses fresques. 
- Pa. 
- Oli. 
- Aigua mineral.

• Temps

ABRIL
Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
1 Activitat 1: d'avaluació inicial: "El cicle dels vegetals" Preparació de l'hort (T. 20 min aprox.)	2	3	4	5 Activitat 1: "El cicle dels vegetals" Mantenir i cuidar l'hort (T. 20 min aprox.)
8	9 Activitat 2: "Fruita i sucs per esmorzar Coneixem, tastem i esmorzem fruita. (T. 30 min aprox.)	10	11 Activitat 2: "Fruita i sucs per esmorzar" Preparació de sucs naturals (T.30 min aprox.)	12
15 Activitat 1: "El cicle dels vegetals" Mantenir i cuidar l'hort (T. 20 min aprox.)	16	17	18	19 Activitat 1: "El cicle dels vegetals" Mantenir i cuidar l'hort (T. 20 min aprox.)
22	23 Activitat 2: "Fruita i sucs per esmorzar Coneixem, tastem i esmorzem fruita. Pelem amb les mans. (T. 30 min aprox.	24	25 Activitat 2: "Fruita i sucs per esmorzar" Preparació de sucs naturals (T.30 min aprox.)	26
29 Activitat 1: "El cicle dels vegetals" Mantenir i cuidar l'hort (T. 20 min aprox.)	30

MAIG
Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
		1	2	3
6 Activitat 3: « La piràmide alimentària» (T. 30 min. Aprox.)	7	8  Activitat 3: « La piràmide alimentària» (T. 30 min. aprox.)	9	10 Activitat 3: « La piràmide alimentària» (T. 30 min. aprox.)
13	14	15	16	17
20 Activitat 3: « La piràmide alimentària» (T. 30 min. Aprox.)	21	22 Activitat 3: « La piràmide alimentària» (T. 30 min. aprox.)	23	24 Activitat 3: « La piràmide alimentària» (T. 30 min. aprox.)
27	28	29	30 Activitat 5: “Anem al mercat” Sortida al mercat a veure parades de fruita i verdura. Fer tast de fruites a l'aula. (T. 45 min. Aprox.)	31

JUNY
Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
1	2 Activitat 6: de síntesi: «Les fruites i verdures se'n van al teatre». Elaborem els protagonistes de l'obra de teatre (T.20 min aprox.)	3	4	5
8 Activitat 4: “Tastem productes de l'hort” Gust i interès per tastar els productes frescos. (T. 20 min aprox.)	9	10 Activitat 4: “Tastem els productes de l'hort” Gust i interès per tastar els productes frescos. (T. 20 min aprox.)	11	12 Activitat 4: “Tastem productes de l'hort”. Gust i interès per tastar els productes frescos. (T. 20 min aprox.)
15	16 Activitat 6: de síntesi: «Les fruites i verdures se'n van al teatre». Elaborem els protagonistes de l'obra de teatre (T.20 min aprox.)	17	18	19
22 Activitat 4: “Tastem productes de l'hort” Manipulació dels elements (T. 15 minuts)	23	24 Activitat 4: “Tastem productes de l'hort” Manipulació dels elements. (T.20 min aprox.)	25	26 Activitat 4: “Tastem productes de l'hort” Manipulació dels elements. (T.20 min aprox.)
29	30 Activitat 6: de síntesi: «Les fruites i verdures se'n van al teatre». Veiem l'obra de teatre.(T.20 min aprox.)

• Agrupament de l'alumnat
  

En el quadre adjunt es detalla com s'agruparan els infants en cada activitat, tenint en compte els següents criteris:

• individual, gran grup o grup petit.
• per edats homogènies o mixtes.

Activitat	Tipus agrupament	Edats
1.”El cicle dels vegetals”	Gran grup	Edats homogènies: infants de l'aula de P2 (2-3 anys)
2.”Fruita i sucs per esmorzar!”	Gran grup i individual	Edats homogènies: infants de l'aula de P2 (2-3 anys)
3.”La piràmide alimentària”	Gran grup i individual	Edats homogènies: infants de l'aula de P2 (2-3 anys)
4.”Tastem els productes de l'hort”	Gran grup i mig grup	Edats homogènies: infants de l'aula de P2 (2-3 anys)
5.”Anem al mercat”	Gran grup	Edats homogènies: infants de l'aula de P2 (2-3 anys)
6.”Les fruites i les verdures se'n van al teatre»	Petit grup i gran grup	Edats homogènies: infants de l'aula de P2 (2-3 anys)

• Paper de la persona educadora
  

El paper de la persona educadora és molt important, perquè és un model significatiu per als infants i una font de confiança i seguretat, ja que forma part del seu cercle més proper.

Diem que és un model significatiu perquè, juntament amb els seus pares i altres adults rellevants en la seva vida, contribueixen a que l'infant formi una imatge adulta que incidirà en el seu desenvolupament.

L'educador/a acompanya, coordina i és un estímul per a l'infant. Observa, crea entorns rics, reestructura els espais i materials i modifica les seves propostes a partir de les necessitats i dels objectius previstos. A partir de l'observació, re-formula plantejaments i valora com s'acompanya a cada infant, segons el seu moment.

És molt important que l'educador/a enfoqui la seva intervenció per:

• Fomentar la relació entre infants i amb els adults, per tal d'afavorir el procés de socialització de l'infant.
• Fomentar l'autonomia de les nenes i els nens: que puguin satisfer els seus desitjos dintre de les possibilitats i les propostes planificades.
• Crear vincles afectius potents: acompanyar els infants, interactuar amb ells, respectar i atendre els diferents ritmes, i així anar adquirint un gran coneixement de cada nen i nena afavorirà la creació d'aquests vincles.

En aquest projecte, a més, tenim la responsabilitat d'inculcar uns hàbits alimentaris saludables, tant als petits com a les seves famílies, afavorir que prenguin consciència de la importància d'una bona alimentació per mantenir-nos saludables.

L'educador/a infantil ha de ser una persona amb equilibri personal i estabilitat emocional. Oberta, alegre, positiva, espontània, flexible, pacient, observadora, sensible, empàtica, comunicativa, receptiva, tolerant, de tracte fàcil amb els infants i les famílies, responsable, creativa, afectuosa i acollidora.

Les funcions bàsiques de l'educador/a són:

• Detectar i satisfer les necessitats bàsiques dels infants i acompanyar-los en el seu desenvolupament general.
• Vetllar per la seguretat dels infants a la llar.
• Vigilar i mantenir l'estat del material.
• Fer mostra de bones actituds i bons comportaments.
• Promoure iniciatives.
• Promoure la participació, la manipulació i la investigació.
• Afavorir la socialització dels infants, la diversitat individual, social i cultural
• Observar comportaments i situacions
• Participar en les activitats sense dirigir-les.
• Situar-se sempre que sigui possible a l'alçada dels infants, mantenint el contacte visual en les comunicacions.
• Respectar el ritme i el temps de cada infant, deixant-los fer i ajustant la seva intervenció a les necessitats individuals de cadascú.
• Promoure la participació de les famílies en algunes de les activitats que es realitzin
• Reconduir les actituds negatives
• Generar contextos de relació i interacció propiciant la seguretat afectiva necessària per als
  infants. 
• Observar i avaluar els infants i les activitats programades.
  

Les capacitats de l'educador/a són:

• Capacitat de resolució de conflictes.

• Capacitat d'organització del treball.
• Capacitat de responsabilitat a la feina.
• Capacitat per treballar en equip.
• Capacitat de relació interpersonal.
• Capacitat de tenir iniciativa per desenvolupar les tasques.

• L'atenció a la diversitat

Un dels reptes més importants al que ens enfrontem avui dia els educadors i educadores és l'atenció a la diversitat. Cada infant és diferent, això no és nou. Cada infant té una sèrie de característiques físiques, psíquiques, socials, de nivell socioeconòmic i cultural, i que els fan ser diferents els uns dels altres. I davant d'aquesta diversitat, els educadors i educadores hem de tenir cura i donar una resposta que permeti a cada infant desenvolupar al màxim les seves capacitats.

El nostre model d'escola, és un model comprensiu, que contempla totes aquestes característiques diferents, i que actua per tal de reduir les desigualtats i facilitar que tots els infants gaudeixin de les mateixes oportunitats. La diversitat a les aules és un fet que cal respectar i tenir en compte, perquè només d'aquesta manera serem capaços d'afavorir el desenvolupament dels infants.

En aquest sentit, és molt important el paper de l'educador/-a que ha de tenir molt clar els objectius que pretén, quins interessos, necessitats i capacitats tenen els infants que atén i de quina manera, les tècniques i recursos dels que disposa, el poden ajudar a assolir aquests objectius. Per fer-ho possible l'educador/-a ha d'adequar les seves actuacions educatives a la diversitat de l'alumnat.

Així mateix té gran importància el model de l'educador/-a en la transmissió de valors, mostrant-los als infants amb la seva actitud: respecte a la diversitat, a la integració i tolerància.

El personal educador ha de contribuir en la igualtat d'oportunitats d'aquells infants que, per diferents raons, tenen més dificultats per desenvolupar les seves capacitats a diferents nivells (físic, psíquic...): són els infants amb necessitats educatives espacials (NEE).

En la nostra escola atenem els nens i nenes amb NEE dins el marc de l'escola ordinària, evitant sempre que sigui possible, la separació.

Per tant, la nostra proposta educativa contemplarà el tractament de la diversitat de l'alumnat partint de la base d'escola comprensiva i inclusiva, on oferim a tots els alumnes una educació comuna i individualitzada, on tots els infants tenen les mateixes oportunitats d'acció, amb suport si cal, on tots tenim coses a dir i a fer, i on la diversitat és l'oportunitat d'enriquir-nos conjuntament.

«La diversitat és com la riquesa cromàtica: embelleix el paisatge. Ens pot agradar molt el blau o el verd. O el vermell o el gris perla, però la combinació de tots aquests colors donarà un resultat més enriquidor que el domini d'un de sol». El tractament de la diversitat en les etapes infantil i primària (pàg.25). Barcelona: Rosa Sensat.

• Avaluació
  

Quan parlem d'avaluació no solament es tracta de valorar el grau d'aprenentatge dels infants, sinó també el grau d'assoliment dels objectius proposats respecte al progrés i la seva evolució, i com s'ha desenvolupat el procés d'ensenyament-aprenentatge: l'actuació de l'educador, la idoneïtat de les activitats que s'han proposat, l'espai, el temps i els materials que s'han utilitzat. Es tracta d'anar fent un seguiment de l'infant per veure quines són les millors situacions educatives.

L'avaluació parteix de la necessitat d'adaptar allò que està prescrit (objectius generals de l'educació) a la realitat del context en funció de les teories constructivistes:

• L'aprenentatge significatiu, partir del que sap l'infant.
• Globalització, veure l'infant en la seva totalitat de capacitats.
• Atendre la individualitat.

Per aquests motiu, l'avaluació presenta unes determinades característiques:

- Ha de ser continuada perquè ha de seguir el procés de desenvolupament dels infants per si cal algun tipus d'adaptació o suport. 

- Ha de ser individualitzada perquè cada infant té el seu ritme i estil d'aprenentatge i cal saber el punt de partida per valorar el seu progrés 

- Ha de ser global per veure els infants en la seva totalitat de capacitats i característiques pròpies. 

- Ha de ser coherent amb la programació perquè hi ha d'haver coherència entre les activitats i allò que avaluem. 

- Ha de ser integradora perquè ha de tenir en compte totes les àrees o àmbits d'experiència.

• Valoració del progrés i evolució dels infants
  

Els criteris per avaluar el progrés i l'evolució dels infants són aquells que hem decidit que ens serviran de guia per a la recollida d'informació i en els quals ens fixarem a l'hora d'avaluar.

Considerem que l'avaluació de l'infant és vital per poder conèixer en quin moment evolutiu es troba i quin és el grau d'assoliment dels objectius proposats. Entenem que cada infant té el seu ritme i un procés de desenvolupament que cal respectar.

Què s'ha d'avaluar: 

Inicialment: Per l'elaboració d'aquest projecte ens vam fixar en la falta de aliments frescos concretament hortalisses, fresques i fruita variada.

• Activitat 1: «El cicle dels vegetals»
  Pensem que la creació de l'hort com activitat inicial, motivaria els infants a interessar-se i gaudir de la resta d'activitats. Els objectius d'aquesta activitat seran: conèixer els aprenentatges previs que tenen els nostres alumnes sobre com creix la fruita i la verdura, fomentar l'aprenentatge vivencial a través de la creació d'un hort, realitzar una activitat en que participin infants, pares i educadors, dur a terme una activitat constructiva que els faci guanyar seguretat, autoestima i reforci vincles, promocionar l'autonomia en els infants, augmentar la vinculació dels infants envers al seu entorn, afavorir la relació entre la comunitat i l'entorn en el que viuen...

Durant el procés: amb les activitats de desenvolupament podrem observar i valorar l'interès i el grau de desenvolupament dels infants respecte als objectius d'aquest projecte. A més, ens ajudarà a veure les dificultats o conflictes de plantejament per poder resoldre'ls. fixar en la falta de aliments frescos concretament hortalisses, fresques i fruita variada.

• Activitat 2: «Fruita i sucs per esmorzar»
  Amb aquesta activitat volem fomentar l'hàbit de menjar fruita fresca i motivar els infants a tastar diferents fruites i sucs naturals. Per tant, valorarem: la participació i interès dels infants per col·laborar en la preparació de l'esmorzar (pelar fruita, preparar els sucs...); l'interès per tastar les diferents fruites i sucs que proposem; els tipus de relacions i actituds que s'estableixin amb els companys i l'educadora (compartir, respectar els torns i seqüencies de l'activitat); la participació de les famílies en la rutina de l'esmorzar .

• Activitat 3: «La piràmide alimentària»
  Dins d'aquesta activitat es treballarà la motricitat fina a l'hora de pintar els aliments, amb un centre d'interès que serà l'alimentació, per una banda. Per altre banda veurem quin tipus d'alimentació tenen actualment els infants i si saben discriminar els diferents aliments de la piràmide. Per tant es valorarà la coordinació ull-mà, el coneixement dels aliments i la discriminació d'aquests.

• Activitat 4: «Tastem els productes de l'hort»
  Valorarem l'interès, la coordinació i la participació dels infants vers a tastar diferent textures d'un mateix producte.

• Activitat 5: «Visita al mercat»
  Amb aquesta sortida volem que els infants vegin les diferents fruites i verdures fora del recinte escolar, mostrant-los els productes exposats a les parades intentant que reconeguin aquells aliments que s'han treballat prèviament en les diferents activitats de la unitat i avaluar el grau de reconeixement de les fruites i verdures habituals en la seva dieta, l'olor i el gust, la seva mida i color, la participació, l'interès, el respecte, l'escolta i el gaudi de l'activitat.
  
  

Amb l'activitat de síntesi: podrem valorar el grau d'assoliment adquirits.

• Activitat 6: «Les fruites i verdures se'n van al teatre».
  Aquesta és una activitat de tancament i síntesi de la unitat didàctica. Amb ella avaluarem l'interès de l'infant a l'hora de crear fruites i verdures, la cooperació amb els companys, el respecte vers allò que és diferent, el respecte vers els espais i materials que utilitzarem, el respecte vers els companys i els educadors/es i els coneixement adquirits respecte al tema que tractem.

 

Quan s'ha avaluar:

• Avaluació inicial: a l'inici del curs. Quins coneixements previs tenen els infants?
• Avaluació formativa: al llarg del curs. Com van desenvolupant els seus aprenentatges?
• Avaluació final: Acabant el curs. Quins aprenentatges significatius han assimilat els alumnes?

Aquests criteris d'avaluació ens informaran sobre els resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Com s'ha d'avaluar:

Els instruments que utilitzarem per avaluar serà l'observació sistemàtica i les graelles o taules d'estimació. (Veure Taula 1: Avaluació individual i taula 2: Avaluació del grup).

Els ítems que utilitzarem per a cada activitat seran els següents:

• Ítems de l'activitat inicial 1: «El cicle dels vegetals»

- Identifica quines fruites i hortalisses es poden trobar a l'hort.
- Coneix els noms de les hortalisses i fruites indicades a l'hort.
- Participa en l'activitat.
- Mostra una actitud col·laboradora durant l'activitat.
- Pot identificar com creixen les hortalisses, fruites i verdures indicades durant l'activitat.

• Ítems de l'activitat de desenvolupament 2: «Fruita i sucs per esmorzar»
  - Identifica les diferents fruites proposades.
  - Anomena les diferents fruites proposades.
  - Participa en la preparació de l'esmorzar pelant fruita amb les mans.
  - Comparteix amb els companys el bol amb la fruita tallada per esmorzar.
  - Participa en l'elaboració del suc de taronja o llimona fent servir l'espremedor.
  - Col·labora amb l'educadora en la preparació de sucs amb liquadora.
  - Respecta les seqüencies en que es desenvolupa l'activitat (higiene, preparació esmorzar, menjar, higiene...)
  - Respecta els torns de paraula i participació regulats per l'educador/a.
  - Mostra interès per tastar les diferents fruites proposades.
  - Mostra interès per tastar els diferents sucs que preparem.
  - Gaudeix de l'activitat.

•  Ítems de l'activitat de desenvolupament 3: «La piràmide alimentària»

         - Participa a l'hora de pintar els diferents aliments que es demanen.

         - Identifica quins colors tenen els aliments.

         - Enganxa els aliments correctament al mural de la piràmide

         - Discrimina els aliments saludables / no saludables.

         - Es mostra atent i participatiu a l'activita

         - Gaudeix de l'activitat

         - Respecta el seu torn de participació.

• Ítems de l'activitat de desenvolupament 4: «Tastem els productes de l'hort»
  - Participa en la recollida dels tomàquets de l'hort.
  - Mostra interès per tastar el tomàquet a trossos.
  - Utilitza les pinces per agafar el tomàquet a trossos.
  - Utilitza la forquilla correctament.
  - Participa activament sucant el tomàquet en el pa.
  - Mostra interès per tastar el pa amb tomàquet.
  - Posa oli.
  - Gaudeix de l'activitat.

• Ítems de l'activitat de desenvolupament 5: «Visita al mercat»
  - Mostra interès per l'activitat.
  - Reconeix les fruites i verdures habituals en la seva dieta.
  - Coneix la mida i el color de les fruites treballades.
  - Discrimina els diferents colors i olors de les verdures treballades.
  - Discrimina els diferents sabors de les fruites treballades.
  - Escolta les explicacions dels diferents botiguers.
  - Guarda el torn de paraula a l'hora de fer preguntes.
  - Participa activament de l'activitat (preguntant, provant, tocant, ....)
  - Gaudeix de l'activitat.
• Ítems de l'activitat de síntesi 6: «Les fruites i verdures se'n van al teatre»
  - Col·labora en les activitats proposades.
  - Té iniciativa a l'hora de fer les activitats.
  - Reconeix el nom de les fruites i/o vegetals que s'estan treballant a l'aula.
  - Té coneixement del color que té cada fruita i/o vegetal que treballem.
  - Respecta en tot moment les indicacions de l'educador/a.
  - Respecta els sentiments i la forma d'actuar dels seus companys/es.
  - Gaudeix de les diferents activitats que proposa l'educador/a.
  - Respecta els espais i els materials.

Taula 1 (Avaluació individual)

Avaluació: Nom unitat didàctica

Nom de l'activitat _________________________________________________

Nom de l'infant ___________________________________________________

Edat _________

Educador/a_______________________________________________________

Data __________

	Indicadors i ítems	1	2	3	4	Observacions
Ressenya: 1-mai 2-poc 3- sovint 4-sempre

Taula 2 (Avaluació del grup)

Avaluació: Nom unitat didàctica

Nom de l'activitat _________________________________________________

Nom grup _______________________________________________________

Educador/a_______________________________________________________

Data __________

	Indicadors i ítems	1	2	3	4	Observacions
Ressenya: 1-mai 2-poc 3- sovint 4-sempre

• Valoració de la unitat didàctica

En aquest apartat avaluarem la actuació pedagògica. Aquesta avaluació, elaborada per els educadors/es que formen part de la organització de la programació, ens serveix per millorar la intervenció educativa controlant tots els aspectes d'aquesta unitat: espais, recursos, temporalització, paper de l'educadora..., per adequar-la als interessos i necessitats dels infants i per comprovar si les nostres actuacions són eficaces o no.

Els aspectes que valorarem seran els següents:

• Adequació als objectius i continguts proposats.
• Valoració de la pròpia actuació.
• Idoneïtat de les activitats proposades.
• Idoneïtat de l'espai, temps i els materials utilitzats.
• Actuació amb les famílies.

Alguns dels ítems que utilitzarem seran els següents:

• El temps utilitzat ha sigut el suficient.
• Els materials i els espais han estat encertats.
• El material ha estat suficient.
• Les activitats han despertat l'interès dels infants.
• Les famílies han participat.
• Hem aconseguit els objectius proposats.
• Hem pogut atendre les demandes dels infants.

(Veure Taula 3: avaluació de la unitat didàctica, del següent punt, on es detallen més ítems, en relació a cada aspecte a valorar.)

Com farem la valoració de la unitat didàctica

L'instrument que utilitzarem serà la graella o taula d'estimació.(Veure taula 3)

Es tindrà en compte l'activitat organitzada per les educadores, analitzant les conductes i habilitats

dels infants, per veure si el que es proposa afavoreix l'aprenentatge dels nens i nenes.

Per comprovar si el procés d'ensenyament-aprenentatge és eficaç considerarem diferents factors

com el paper de l'educadora, la metodologia, els materials seleccionats, l'agrupació dels infants...

Aquesta valoració s'alimenta d'altres fonts o sistemes d'informació com els diaris de classe, les

llibretes viatgeres o a través d'una enquesta a la família per si han vist alguna evolució en l'infant.

Crearem pautes per poder reflexionar sobre quin desenvolupament i resultats s'han obtingut.

Taula 3 (avaluació de la unitat didàctica).

Aspectes	Ítems	1	2	3	4	Observacions
Justificació de la unitat didàctica	- les activitats es treballen a partit dels interessos i necessitats dels infants
	- les propostes són significatives i configuren nous aprenentatges
Objectius didàctics	- la redacció dels objectius expressa de forma clara que volem que aprenguin els infants, donant peu a una sola interpretació
	- els objectius s'adapten a les possibilitats d'aprenentatge de cada infant
Activitats	- l'infant és el protagonista del procés d'aprenentatge
	- potencien la iniciativa i la participació
	- tenen en compte els interessos de l'infant i les individualitats
Temps	- el temps que es dedica a l'activitat és suficient per dur-la a terme
	- el moment per fer l'activitat és el més adequat
	- el temps previst permet la participació de tots els infants
	- la durada de l'activitat és l'adequada per mantenir l'atenció dels infants
Espais i materials	- l'espai/el material permet explorar i experimentar
	- són adequats per aconseguir els objectius previstos
	- afavoreixen la relació entre els infants
	- els materials utilitzats afavoreixen l'aprenentatge dels infants
Valoració de la pròpia actuació	- les educadores vetllen per les necessitats dels infants
	- les educadores s'encarreguen de donar suport a l'infant que més ho necessita
Actuació amb les famílies	- les famílies han participat quan han estat convidades a un activitat
	- les educadores hem sabut integrar i acollir les famílies en l'activitat
Ressenya: 1-Si 2-Sovint 3- No gaire 4-No

Quan farem la valoració de la unitat didàctica:

Aquesta avaluació la farem al final de cada activitat programada en la unitat didàctica; i en el cas de les activitat de llarga durada, farem la valoració amb una freqüència setmanal o quinzenal.

Així mateix, si detectem alguna anomalia en el desenvolupament de qualsevol d'elles, es faran les avaluacions que calguin per determinar les causes que la motiven.

Al final del trimestre, amb la suma de les valoracions de les diferents activitats que conformen la unitat didàctica, farem una valoració general de la mateixa.